Després de 5 anys sense la seva presència s'ha pogut tornar a observar exemplars de Mallerenga de Bigotis a l'Estany d'Ivars i Vila-Sana. Aquesta espècie és un ocell extremadament rar i amenaçat a Catalunya, declarat en perill d'extinció amb una única població permanent a l'estany d'Utxesa.
A l'estany d'Ivars i Vila-sana la seva presència és més irregular i oportunista. L'espècie es solia veure algun any, especialment al mes d'octubre, però sense arribar-se a establir. Des del 2010 els contactes es van anant enrarint i en els últims 5 anys no n'hi havia hagut constància.
Tot i això, Ivars és el lloc perfecte per a què s'hi estableixi la Mallerenga. En primer lloc, per la proximitat amb el nucli d'Utxesa on ja hi ha una població permanent. En segon lloc, pel fet de què la Mallerenga viu en canyissars vells i l'Estany compta amb una làmina de canyissar estable amb prou superfície perquè s'hi estableixi una nova població.
TALLER D'ELABORACIÓ DE CAIXES NIU ORGANITZAT PER ESPAIS NATURALS DE PONENT.
La col·locació de caixes niu en les àrees on la Mallerenga no cria és una forma d'estimulació per tal d'establir noves zones de nidificació. Per això, el passat mes de maig Espais Naturals de Ponent va organitzar un taller de construcció de caixes niu a l'Estany d'Ivars i Vila-Sana.
L'elaboració de caixes niu per aquesta espècie és una pràctica regular en altre països, però mai s'havia emprat a Catalunya. Les caixes es construeixen amb canyís del propi entorn i sense cap mena de vernissos ni altres substàncies contaminants. El fet de tindre aquestes caixes, juntament amb varies mesures de gestió de l'hàbitat, ha ajudat que a que tornin les desaparegudes mallerengues.
Imatges: Enric Morera
És un ocell extremadament rar i amenaçat a Catalunya
Espais Naturals de Ponent va organitzar un taller de construcció de caixes niu
Les caixes juntament amb varies mesures de gestió de l'hàbitat, han ajudat a que tornin
Després de dissenyar un programa d’activitats amb 55 propostes per viure els espais naturals de Ponent durant els mesos de març a novembre, la pandèmia de la Covid-19 fa que només se’n puguin celebrar una dotzena i amb moltes restriccions.
L'ocell més escàs de la península ibèrica, la trenca (Lanius minor), que ja només nidifica a la província de Lleida, ha viscut una extraordinària temporada de cria aquest 2020 amb un total de deu polls que han volat del niu. Les ONG WWF i Trenca celebren aquesta encoratjadora xifra, que triplica la de l'any passat i és la més alta dels últims sis anys.
L'increment de mesures de prevenció i contenció de la covid-19 que ha anunciat aquest divendres passat el Govern, han fet que es prenguéssin aquestes decisions.
