La Banqueta o les banquetes és el nom que reben els passejos arbrats que hi ha en els terraplens de canals, sèquies o rius. Des de la posada en marxa del Canal d'Urgell es va procedir a la plantació de milers d'arbres a la xarxa principal d'aquest canal i a les seves sèquies amb dues finalitats principals: contribuir a l'estabilització de les lleres i l'aprofitament de les banquetes ja sigui amb la producció de fruits, llenya o fusta. En un primer moment es van plantar ametllers, salzes, xops i freixes de fulla petita. Més endavant també es varen plantar plàtans. Però a partir de 1965 la comunitat General de Regants del Canal d'Urgell va endegar un programa de modernització de l'infraestructura hidràulica i s'iniciaren obres utilitzant peces de formigó armat prefabricades. Aquest fet ha suposat la progressiva desaparició de l'arbrat de les banquetes i d'un dels trets més característics del paisatge urgellenc. Un dels sectors que encara conserva les banquetes arbrades és la quarta sèquia; la qual està arbrada en la seva major part de recorregut, a excepció d'un tram de 500 metres on l'any 2013 es van generar unes obres de construcció que suposaren un fort impacte paisatgístic.

Hi són destacables els diferents elements arquitectònics que l'envolten com els salts d'aigua, les caselles, els ponts i els mòduls.

FLORA I FAUNA

Bona part de l’arbrat actual que hi ha a la 4ª Sèquia té un origen antròpic. Tot i amb això, juntament amb freixes i plàtans, hi han entrat espècies com ara l’albi o àlber, l’om, la falsa acàcia, i espècies arbustives què constitueixen un estrat lianoide i arbustiu: esbarzers, llúpol, heura, gram negre, roja constituint uns boscos de ribera, les alberedes continentals.
La Quarta sèquia acull molts animals propis dels boscos de ribera i de les zones humides així com d'altres propis del paisatge agrícola de regadiu que hi troben refugi, arbres on nidificar i aliment abundant.
Entre els ocells més freqüents del parc destacarem la merla, el picot verd, l’estival puput, la carderola o cadernera, el gafarró, el verdum, el rossinyol i de les anàtides: la polla d’aigua i la fotxa vulgar, l'ànec coll verd i l’hivernant bernat pescaire.
Quant als rèptils, cal citar la serp d’aigua o colobra escurçonera (Natrix maura).

En els trams on la llera del canal no ha estat revestida hi abunda la rata d’aigua (Arvicola sapidus), rosegador protegit qualificat com a vulnerable per la UICN, present en rius i rierols amb abundant vegetació herbàcia i marges de terra que li permeten l’excavació de galeries on cria. Cal dir que és una espècie herbívora, que passa bona part del temps a l’aigua i, un indicador biològic de la qualitat de les aigües.