Secans del Segrià i Utxesa

És un espai format per un conjunt d'embassaments i les seves respectives cues construïts fa més de 100 anys i ara naturalitzat

L'espai natural dels secans del Segrià i Utxesa està ubicat a cavall entre els termes municipals d'Aitona, Sarroca de Lleida i Torres de Segre en la seva major part. Està format per un conjunt d'embassaments i les seves respectives cues, construïts per l'home fa més de 100 anys per a l'aprofitament hidroelèctric de l'aigua i que al cap del temps es van naturalitzar, i per un conjunt de relleus tabulars del tossal de Carrassumada i els tossals de Sunyer com a secans i zones d'erms. L'entorn proper està format per un mosaic de cultius, de fruiters bàsicament però també de cereal i altres; això fa que existeixi una gran diversitat de paisatges i que en poc espai hi puguem trobar hàbitats molt diversificats.

VISITA VIRTUAL

COMENÇAR

DADES DE CONTACTE

Oficina Técnica i Punt d’Informació del Molí
C/ Molí, 2 (Edifici Molí)
25170, Torres de Segre (Lleida)
Dilluns a divendres 11 a 14h

Centre d’Interpretació d’Utxesa
Avda. Pearson, 2 (Utxesa)
Caps de setmana 9 a 13h

973 796 394 / 660 612 615
medinatural(ELIMINAR)@torressegre.cat

  • CONEIX L’ESPAI

    Ja en la Llei d'espais naturals del 1985 es va considerar que els secans del Segrià i Utxesa havien de formar part dels espais naturals de Catalunya. El 1990 es declara reserva natural de fauna salvatge tota la làmina d'aigua, aproximadament 260 ha, i s'inclou al catàleg de les zones humides de Catalunya, ja que és una de les més importants. Forma part del Pla d'espais d'interès natural de Catalunya i de la Xarxa Natura 2000.

    L'àrea embassada serveix de nivell de regulació del canal de Seròs. Aquest canal porta aigua del riu Segre i comença al nord de Lleida. Té un recorregut de 27 km fins a la presa de Carratalà, al terme d'Aitona, on hi ha la central hidroelèctrica de Seròs, en la qual les aigües tornen a incorporar-se al Segre.

    És un espai en què conflueixen un gran conjunt d'usos, dels quals cal destacar els lúdics i els científics. Utxesa està habilitat per fer recorreguts en bici, a peu, corrent, a cavall, etc., tant per a experts com per a aficionats i grups familiars, donat que és un terreny molt pla i assequible, ideal per a totes les edats. S'hi troben racons molt interessants que atreuen observadors i fotògrafs d'arreu, ja siguin amants del paisatge i la natura en general o científics experts. Cal destacar la importància científica de l'existència d'alguns hàbitats i espècies, tant de flora com de fauna. Això fa que sigui un espai molt adequat i usat per a l'observació, l'aprenentatge i l'estudi en general de diferents aspectes de la natura, i en especial de l'ornitologia.

    A Utxesa un dels usos lúdics més importants i que cal destacar és la pesca sense mort, donat que es tracta d'un refugi de pesca. S'hi realitzen diferents concursos, però, a part, és un lloc ideal per anar a passar un dia de pesca relaxant amb la família o amics.


    FLORA I VEGETACIÓ

    L'espai presenta una representació de la unitat de vegetació caracteritzada per màquies de garric i arçot, pròpia de les planes occidentals catalanes, malgrat que es troben degradades i substituïdes en part per brolles, erms i llistonars. Al peu de les valls, i vinculats a les proximitats de l'aigua de les cues de l'embassament, es formen sòls salins que porten una rica vegetació halòfila; una de les més completes, sens dubte, de les representades als espais interiors de l'espai natural. Les comunitats halòfiles són representades per salicornars herbacis, amb alguns poblaments de tamarius i comunitats de limoniums, riques en espècies rares o endèmiques.

    Les comunitats més característiques d'aquest paisatge són, però, els erms de llistó i els espartars. Preservats de l'activitat agrícola, es conserven petits retalls d'aquests interessants erms esteparis provinents de les planes de l'Ebre. Les àrees més nitrogenades són cobertes per siscallar amb botja pudent. Aquestes comunitats són dominades totalment per les plantes mediterrànies i compten amb la presència d'algunes rareses florístiques mediterrànies estepàries.

    L'embassament, amb aigües de caràcter eutròfic i amb molts materials en suspensió, sosté poblaments d'hidròfits submergits i flotants, que constitueixen l'hàbitat de nombrosos invertebrats aquàtics. Els marges són coberts per una vegetació helofítica densa i ben conservada que permet la vida de nombrosos ocells aquàtics. Aquesta vegetació de ribera, pròpia de zones humides i aigualoses, és una característica inigualable en un territori de caràcter pseudoestepari. Els canyissars i les jonqueres es reparteixen l'espai dins l'aigua amb altres comunitats dels ambients humits que apareixen de forma més aïllada i espontània.

    Els boscos de ribera apareixen molt fragmentats i estan acompanyats per herbassars higròfils i gespes calcigades. Els marges dels corrents d'aigua alberguen una flora molt rica i permeten la penetració en aquestes terres eixutes de les úniques plantes eurosiberianes que hi poden viure.


    FAUNA

    La singular situació d'aquest indret humit a les planes occidentals catalanes determina la presència de poblaments faunístics d'elevat interès. La fauna ictiològica de l'embassament d'Utxesa és composta per només tres espècies autòctones: el barb, la madrilla i la bagra, totes elles en clar declivi; i fins a 6 espècies introduïdes.

    Pel que fa als mamífers, cal destacar la presència de la llúdriga i del ratpenat de ferradura mediterrani. Entre els amfibis i rèptils destaquen, entre altres, les tortugues de rierol, d'estany i mediterrània. Però, tot i ser les més aparents, no són les úniques rellevants; un bon nombre d'invertebrats com ara papallones, libèl·lules i espiadimonis també són molt interessants a la zona.

    Utxesa és un dels enclavaments de la Catalunya interior que presenta un major interès ornític. Els hàbitats característics de les zones humides d'Utxesa són un refugi únic per a més de 200 espècies d'aus, entre migratòries i residents.


    OCELLS (ORNITOLOGIA)

    Cal destacar la importància de l'espai per a les aus lligades al canyissar, de manera que ha estat considerada com una de les 23 localitats més importants a Catalunya d'aquests tipus d'aus i, específicament, la més important per a la mallerenga de bigotis, el repicatalons ibèric i la boscarla mostatxuda. També hi nidifiquen altres espècies de canyissar interessants, com la boscarla de canyar, el balquer, el trist i el rossinyol bord.

    En aquesta zona humida nidifiquen algunes espècies d'ardeids com l'agró roig i blanc, el boscarler comú, el bernat pescaire i els martinets blanc, menut o de nit. També és un punt d'aturada en pas migratori i d'hivernada de nombroses espècies d'ànecs i hi nidifiquen el rascló, la polla d'aigua, la fotja i el cabusset. Entre els rapinyaires que nidifiquen a l'espai, cal destacar el milà negre i, especialment, l'arpella, de manera que acull la major part de la població de Catalunya d'aquesta espècie.

    Les característiques de l'espai, amb un grapat d'hàbitats formant un gran mosaic, dóna lloc a una varietat d'espècies molt rellevant, de les quals cal destacar: el duc, el siboc, l'enganyapastors, el mussol, l'òliba, les àligues daurada, calçada i marcenca, el milà reial (amb un dormidor que representa la cinquena concentració d'individus més gran d'Europa), els falcons com ara el peregrí i el mostatxut, els xoriguer comú, l'abellerol, el gaig blau, el torlit, el blauet, la calàndria, la terrerola vulgar, la cogullada fosca, el trobat, el còlit ros, la xixella i la gralla de bec vermell, per citar-ne algunes. En conjunt, fan de l'espai natural dels secans del Segrià i Utxesa una destinació ornitològica d'obligada visita en diferents èpoques de l'any.

  • VISITA’NS
  • EQUIPAMENT I SERVEIS

    ON MENJAR A TORRES DE SEGRE

    Bar restaurant Virgínia
    C. de la Creu, 6
    973 792 835

    Bar restaurant Ben Tips
    C. de Francesc Macià, 2
    973 792 455

    Bar Les Palmeres
    Av. dels Pirineus, 3
    973 796 215

    Bar restaurant El Celler del Segre
    C. de l'Onze de Setembre, 2
    973 796 397

    Quelo's Restaurant
    C. de Pau Casals, 21
    973 796 293

    La Xurreria Bar-Menjars per emportar
    C. de les Vinyes de Dalt, s/n
    625 192 475

    Bar Sabrina
    C. de la Vall, 5
    973 796 317


    ON DORMIR A TORRES DE SEGRE

    Alberg Municipal
    C. del Príncep d'Astúries, s/n
    973 796 394

    Refugi de Pescadors (per a activitats de natura)
    Av. de Pearson, s/n
    973 796 394

    La Petita d'Utxesa (allotjament rural)
    Embassament d'Utxesa
    651 964 241

    Pensió El Celler del Segre
    C. de l'Onze de Setembre, 2
    973 796 397

    Per més informació de la comarca del Segrià, us podeu descarregar el mapa turístic de la comarca. 

AGENDA